"CAN OUR MIND EVOLVE TO BE SOMETHING OTHER THAN AN EXTENSION OF OUR ANIMAL NEEDS?"

Homenatge als bolets

Què entenem per bona alimentació? Allò que més plaer ens dóna? Allò que en un precís instant sacia els nostres mecanismes més primaris com l'aigua ho fa amb la set? O, fins i tot, allò que englutim, en un inici, sense ganes, però que el nostre paladar acaba deleitant per pura imatge estètica? Imagino que la resposta a cadascuna d'aquestes preguntes es troba alterada per un notable índex de subjectivitat, deixant així, a l'atzar, que depengui de la persona que ho respongui.

En el meu cas particular, hi ha un aliment que té la capacitat de donar vida a cadascuna d'aquestes preguntes: els bolets. Rovellons, Camagrocs, Camasecs, Rossiynols, Moixernons, Xampinyons, Gírgoles, Fredolics, Múrgoles, Tòfones, i un llarg etcètera, permeten fer de la tardor una estació de plats culinaris immillorable. Aquest any, però, el fred ha arribat més tard i més concentrat (potser tenim aquesta percepció perquè hem passat d'una calor derritent a un fred un tant més sec). No sé si ha estat per això que les ganes de menjar bolets han crescut dins meu, o potser és que els Caçadors de bolets (programa que fan a Televisió de Catalunya, Tv3) també hi ha influït; però, el què està clar és que aquest any tinc unes ganes boges d'anar a buscar bolets. El problema: no en sé!

Així, doncs, seguiré mirant el programa els dimecres a la nit, tot procurant fixar-me en l'aspecte dels bolets comestibles, a veure si així, almenys, evitem alguna intoxicació.  

Un 'I like you' dels que t'agraden

Miro el rellotge del córner dret, als baixos de la pantalla de l’ordinador, que marca les 24:09. Ara ja sí, tens els merescuts 21 anys. Avui, mentre passejavem pel barri gòtic i gaudiem de la nostra mútua companyia, pensava com de grans em semblen els 21 anys. Pensava, també, que a tu t’escauen brillants i, que sí, que t’han arribat en el moment idoni. La raó és ben senzilla: ets una persona molt feliç. La felicitat que portes dins la descarregues a l’instant d’estar en contacte amb els altres i ho fas en forma d’optimisme. Gràcies a això, jo sóc, també, una persona feliç.
Felicitats Laura.

TckTckTck (07.dec.09 in Copenhagen)

Primer reportatge a "Badalona 2000"

Nº 853-4 de juliol de 2008

"Barcelona Social Media Cafè"

10:00 a.m. Citilab de Cornellà. La Paquita em resol els dubtes sobre alguns temes blocaires. 

11:00 a.m. Comença la reunió informal. Devem ser unes 15 persones assegudes creant el dibuix d'una rotllana. Homes i dones, d'edats i provinències molt diverses, comparteixen una mateixa passió: conèixer, discutir i opinar sobre el món virtual. Seguint un ordre circular, ens presentem. En anglès, és clar, així ens entenem tots: "My name is Carla. Next week I'm starting the third year of humanities in Pompeu Fabra University. I've been invited by Paquita." Quin pànic escènic he passat. Però, ja està, ara em dedico únicament a escoltar. Com costa l'accent dels british. Faig un esforç i segueixo força bé les converses. Tinc coses a dir. Millor no, que ho passo fatal.

13:00 p.m. Acabem la sessió i la sensació és extranya. Tornaré a assistir-hi. Agafem el tram i, apa, a dinar a La illa, que hi ha gana.

13:30 p.m. (aprox.) Deliciós. La Paquita s'ha il·luminat i dinem a un japonès. 

14:30 p.m.     "         Cafè. Converses interessants i dinàmiques.

Conclusió del dia: estic encuriosida i vull extreure'n més d'aquest terreny, encara desconegut, per a mi. Ja veurem com me'n surto!

'BOLSAS CACA'

La mitjana d'edat de l'ésser humà ha anat en augment al llarg de la història, especialment en aquelles zones on hi ha hagut un desenvolupament tecnològic més accelerat. Els països del primer món han sapigut entrar en una dinàmica de l'economia de usar y tirar, on el gran impulsador ha estat el capitalisme. Governadors i grans businessman han procurat facilitar-nos la vida, per així, lucrar-se dels beneficis que genera aquesta dinàmica que, és tant econòmica, com social. 

Paradoxalment, hi ha hagut un efecte invers a aquesta prolongació dels anys de vida de les persones: una massiva reducció de la vida dels objectes quotidians. La curta durada de tots els artil·lugis que ens rodegen, ens permet entendre el poc valor que atribuïm a aquests mateixos. Ara, però, sembla que aquest procés ha patit un fre en sec. La forta crisi econòmica present ha fet replantejar els esquemes en la mentalitat d'alguns. Certament, és trist que aquests fets arribin com a conseqüència d'una crisi, però és que en els ámbits més particulars succeeix el mateix. És en els moments més baixos de l'individu, quan cal agafar forces per a millorar totes aquelles petites coses que no anaven bé i, que  han creat una autèntica combustió dins nostre.

Ha arribat el moment de donar pas a la cultura del consum intel·ligent. S'ha acabat el reciclar sense pensar en la quantitat de materials i objectes que genera el nostre consum diari. Si fem un consum eficient, estalviarem diners reciclant objectes que ens eren completament innecessàris. L'home ha estat capaç d'inventar les coses més impensables, ara doncs, toca trobar l'equilibri entre la innovació i la reutilització. Però, sobretot, el que toca és reinventar el nostre pensament.